Ad libitum
Sí, a la vida, les coses que ens agraden se'ns haurien de dosificar ad libitum, quan volguessim, mmm el sexe, l'alcohol, les carícies, massatges, fins i tot, s'hi algú s´hi presta, fotre-li algun clatellot a algu. Seria la ostia. Aquí vull fer veure que tinc un puntet hedonista. O egoista si es vol mirar de manera simple.
No vull confessar-me de res. I a aquestes alçades de la vida, qui no em conegui és perquè no ha volgut. No em dono fàcilment, i realment coneixe'm em penso que ni la mare que em va parir.
I perquè? perquè ni jo mateixa em conec en algunes situacions.
Trobo a faltar moltes coses de la vida "loca" que vaig portar durant 4 o 5 anys, amb un descontrol que ni jo mateixa sabria explicar. Hi ha coses que me'n penedeixo molt, però que han fet, per bé o per mal, la persona que sóc. O la dona que sóc. Doncs per alguna raó o altre, he anat reprimint endins la meva versió de la dona que un dia vaig voler ser, i vaig estar a un pas de ser-ho.
Però la vida és així...i ara que puc tenir alguna cosa de les que m'agraden, ad libitum, sóc una mica més feliç. A ningú he de donar comptes de les vegades que m'he quedat amb les ganes. Perquè desenganyem-nos...ningú estarà mai a l'altura de les nostres necessitats.
3 comentaris:
Que passa kaputxeta, que ara també ets narcisista?
Si que ets exigen amb la gent que t´anvolta.I tu? Estas tu a la teva alçada?Creus de veritat que ja no et queda gent per coneixa que et vulgui tal com ets?Si una part de la teva vida no la controlaves tú i era el teu ego el que dominava, no crec que a ningu l´hi importi si no vols explicaro, o es que t´agradaria desfogarte i no pots? La ment humana te moltes maneres de demanar ajut, no crec que sigui el teu cas, pero si es així mira de trovar algú que només vulgui escoltarte, sence preguntes, sence respostes, només el que tu vulguis explicar. No et conec ,així que només supossaré:crec que estas descubrint que no ets tal com vols ser , i es aquí on radican les teves palles-mentals, mostret al món com ets, i ell s´encarregarà d´ensenyarte qui val la pena i qui no, qui mereix una rallada i qui una patada.¡¡ Ala ,a disfrutar el cap de semana !!.
Una caricia lleu i suau kaputxeta.
En el fons si qué sóc exigent. I potser d'aqui rau la meva insatisfacció. Accepto massa de ple l'altre, sense adonar-me que acceptar tothom tal com és no porta més que a no ensenyar mai la meva ràbia, la meva rauxa, la meva alegria, o la meva angoixa vital. No vull molestar, i el meu silenci al final queda en aquestes palles que se suavitzen per no maleir cada instant en que no puc ni em deixen viure tal com em sento.
A mi tampoc m´agrade molestar i soc dels que s´ho menjan tot avans d´explotar,pero tenim una visió molt diferent de la gent.
Jo accepto tothom com es, igual que tu, pero se a priori que no puc ser amic de tothom ,per tant jo tambe em mostro tal com soc.No tinc cap problema a fer´ho perque se que es la unica manera que la gent no et decepciona , o més ben dit, no pots fert´he una idea equivocada de ningu i el que es mes important, no decepciones a ningu perque demostres com ets.
Puc asegurarte que no tinc cap amic que alguna vegade s´hagi emprenyat molt amb mi , pero m´acepten com soc , igual que jo faig amb ells.
Aixó no vol dir que no segueixi buscan, ni que renuncii a res , només vol dir el que he dit.
Una caricia lleu.
Publica un comentari a l'entrada