Felicitat
Per la gent que fa pocs anys que em coneix, els sorpendrà aquesta foto. Sí, sóc jo, amb 11 anys, a la comunió del meu germà. Ja havien passat uns anys, just 4 des que em faltava la persona a qui he trobat sempre més a faltar. La meva iaia. Però m'agrada aquesta foto perquè se'm veu feliç. I sé que ho era. I el meu germà sempre va ser, és , i serà la persona que, malgrat les baralles de petits i de grans, jo sempre defensaré a capa i espasa.
Miro enrere amb enyorança, sento que he anat perdent persones, il.lusions, i ganes de viure. Però el que ningú em podrà mai manllevar és la fortuna d'haver estimat sense límits.
Només tinc un cor, i algú, més d'una vegada ja m'ha dit que, de tant gran, no m'hi cap al pit. Potser exagera, però només pel fet que algú hagi sentit aquest meu desprendre'm, ja val la pena haver viscut.
Miro enrere amb enyorança, sento que he anat perdent persones, il.lusions, i ganes de viure. Però el que ningú em podrà mai manllevar és la fortuna d'haver estimat sense límits.
Només tinc un cor, i algú, més d'una vegada ja m'ha dit que, de tant gran, no m'hi cap al pit. Potser exagera, però només pel fet que algú hagi sentit aquest meu desprendre'm, ja val la pena haver viscut.
4 comentaris:
TendrÍas que estar contenta por ser afortunada y haver experimentado lo que es entregarse a álguien por completo.Cuando amas a álguien así , nadie puede decirte que esa relación no funcionó por tu culpa. No se si esa persona que echas tanto de menos te merecía o no,ni tampoco se si ahora reconoces que lo amaste tanto porque es ahora cuando no lo tienes.Una amiga me dijo no hace mucho que la gente de buen corazon tienden a sufrir demasiado y que algunas veces no son recompensadas como se merecen, a lo mejor es que la recompensa ya la tienen siendo como son.ANIMO NO DESESPERES ,SE FELIZ SABIENDO QUE NO TODO EL MUNDO SABE Y PUEDE AMAR. HUMPHREY.
Gracias por comentar, y por tus palabras. Sí, me queda el recurso de sentir que por lo menos he amado, he querido, y quea veces siento una correspondencia. Pero es eso, las personas que actuamos bajo las directrices del corazón, estamos destinadas a sufrir.
si et serveix dalguna cosa, kaputxeta... on hi ha hagut sempre sempre hi queda... i mira... val mes plorar per q s'acaba alguna cosa q estar indiferent pq mai ha començat res, dic jo eh? ´
au, amunt i crits!!!
Hola Montse, doncs sí! mirant-ho des d'un altre prisma...que me quiten lo bailao! però no és consol, doncs el sentiment de pèrdua és més terrible, que enyorar quelcom que mai has tingut.
Gràcies pel teu comentari i per passar per aquest, el meu refugi.
Publica un comentari a l'entrada