Tarántula

Així em diu un de la feina. Per què? serà pel meu caràcter?

Últimament he tret el pitjor de mi. No sóc histèrica, més aviat neuròtica, em poden els nervis, i clar, seria una solució fàcil per mi prendre herbes tranquil.litzants, o anar fumadeta al "curru", però només faltaria que entre tanta sang d'orxata jo anés amb la mirada perduda pensant en lo que m'agradaria en aquell moment estar fent un polvet i no veient aquelles cares de panses que només expressen pusil.lanimitat.

És extrany, en les èpoques un tant depresives, se'm desperta la líbido. Cada dia em masturbo, és tant alliberador de tensions!!

Demà treballo, i no sé, després potser encara m'estrenaré al gimnàs. Porto des de l'octubre de l'any passat inscrita i no hi he fet mai ni una flexió. No sé, a falta de pan, buenas son tortas. Però no prometo res. Que en el fons és això, o un polvo, o fer pols algú a ostia limpia, de fet, surt més a compte que conduir havent begut un parell de cerveses.

Però vaja, de moment, intentaré anar al llit, que el tinc al darrere, i dormir, que falta em fa!

Ojalá pase algo que te borre de pronto
una luz cegadora
un disparo de nieve
ojalá por lo menos
que me lleve la muerte
para no verte tanto
para no verte siempre
en todos los segundos
en todas las visiones.

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.