Ressentiment
Aunque no sea conmigo_bunbury
Costa moltíssim no està ressentit amb qui vas estimar i et va deixar més tirada que una colilla. Aquesta cançó és preciosa, i en la seva lletra conté la veritat de tot recel de l'amant abandonat. Perquè mai es deixa d'estimar del tot. El cor no és un mecanisme tant exacte com un on/off a conscìència. I ja m'agradaria, però no és així.
Estoy contigo aunque estés lejos de mi vida
Por tu felicidad a costa de la mía.
Costa molt oblidar, aparcar en un lloc incert de la nostra memòria fets, vivències, persones que han marcat un abans i un després.
Avui feien a Cuatro una pelicula "tonta", Serendipity, en la qual dues persones coincideixen casualment, i casualment decideixen passar unes hores junts. Decideixen que el destí sigui qui els torni a fer coincidir.I el final, lògicament, és previsible. Però ens ensenya un fet molt habitual, i és que no podem oblidar allò que ha pertorbat la nostra vida .
Jo recordo tantes coses, que ni aquest blog em permet buidar del tot, allò que pretenia treure de mi perquè no em molestés.
Estic passant uns dies molt difícils, en els que decideixo com pot ser la meva vida en uns mesos. Em fa por canviar el que tinc, però més por em fa continuar vivint la mateixa vida d'ara.
No ho sé, de moment he de reconeixer que he deixat en 35 anys tantes coses a mig fer, que no sé si me'n sortiré. Tinc el vici de coménçar moltes coses i no acabar-ne quasi cap. A veure...demà segurament sabré quant de temps disposaré per pensar. Per actuar. Per fer un pas, i espero que cap endavant.
1 comentari:
Sempre es endevant kaputxeta,no intentis cambiar la teva vida tota de cop , no la reconeixeries , imtenta fero pas a pas, poc a poc, primer el mes sencill, no se, si sempre has volgut portar el cavell crepat i no t´has atrevit o no t´ha donat temps dons t´el crepas, es una gilipollada pero si ho mires es un cambi no.Comença sempre de fora cap a dins , veuret diferent et fera mes facil cambiar el que no vols per dins.I les vivencies no son remordiments que ens persegueixen la resta de la nostra vida , som nosaltres,es el camí que recorrem i mirem amb nostalgia enrera , pero nomes aixo kaputxeta.Jo en vaig pessar 13 anys i despres 4 sol i despres 4 en parella i ara un altre vegada son i...... dons aixo ,es la vida d´un el que et fa surtirte del pou on semble que no sortiras mai, pero en surts ,jo n´he sortit moltes vegades i sempre en sortire , tard o dora , pero en sortim perque primer , kaputxeta, primer som nosaltres i despres ja ho veurem.
una abraçada, com sempre que la necesitis.
Publica un comentari a l'entrada