13 d’abr. 2008
7 d’abr. 2008
De esclavitud y de cadenas
Et voilà...mmm m'encanta el francès! i si no fós perquè la majoria de francesos són una mica sosos....
Parlo de la nacionalitat, eh!
Us regalo aquesta cançóDe Esclavitud y de cadenas" (Bunbury y Vegas). La lletra...impressionant!! val la pena. Una veritable cançó d'amor tot i la frase: si pensara menos con la cabeza, y menos con el corazón, y más con la entrepierna...
Et voilà, je suis comme je suis!
I a qui no li agradi...com és que no s'hi ha posat fulles?
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
4/07/2008 06:44:00 p. m.
2
comentaris
Etiquetas: música
24 de març 2008
Que nos parta un rayo
El Desamor acostuma a acompanyar-se amb un regust amarg. Amb un esgotament físic, i mental. Amb nits en blanc.
Es pren amb massa lleugeresa el dir que és una tonteria, que aviat ho superaràs, com si es tractés d'un exàmen.
El nostre final no va ser pacífic. No va haver-hi un petó de comiat. Hi havia una llarga llista de retrets. Un llibre que havíem escrit de somnis, i de frustracions.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
3/24/2008 02:07:00 a. m.
6
comentaris
2 de març 2008
At those who made me cry, at those who make me smile
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
3/02/2008 02:39:00 p. m.
2
comentaris
Etiquetas: música
9 de gen. 2008
The Divine Madness
Us preguntareu, qui és? doncs és la meva primera "amiga"a l'Imeem.I sona així:
Ultimament estic una mica abstreta no sé on. I no sé quan sortiré d'aquest indret on m'he ficat.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
1/09/2008 10:53:00 a. m.
2
comentaris
Etiquetas: música
6 de gen. 2008
Primera setmana de l'any
Només 6 dies han transcorregut des que ha començat l'any, i ja es comença a perfilar un any que no anirà com la seda.
Ahir pel Messenger vaig poder parlar amb un noi d'Oviedo que és advocat. De temes laborals no en sap massa, pero em va esmentar l'article 46.2 de l'Estatut de Treballadors. Tinc dret a una excedència voluntària des de 4 mesos fins a 5 anys. La raó...una sanció que no em permetrà conduir durant 3 mesos. Que no tindré dret a cobrar cap sou? és igual! si em concedissin aquesta excedència per mi serien les vacances que em mereixo des de fa molt temps! i això no té preu!
Què dir-vos del què penso de l'amor? hi ha tantes relacions que s'aguanten amb mentides que em sento afortunada de no haver d'aguantar-ne ni una. Fa molts anys que no tinc ningú que em menteixi per tenir-me al seu costat. Això sí, fa molts anys que una persona que no està al meu costat, no sé si em menteix, però em manté en constant espera. No sé què és pitjor. Perquè una cosa és que et robin el cor, i una altra que te'l segrestin. I avui què voleu..m'ho prenc una mica a riure, perquè en el fons, jo ja dono per dat i beneït que mai donarà un pas endavant.
Fa molt, molt i molt que decidida a què canviés d'opinió, li vaig enviar una foto meva. I no! maldisión! es va enamorar encara més de la meva lletjura. Seria ell el geperut de Nôtre Dame? Però què voleu que us digui? que va ser la única persona que, encara que fós per missatges, m'esperava, a l'hora que fós, per fer-me companyia, extranya companyia. Però quan et sents completament sola, fins i tot això t'és prou vàlid. Saber que hi ha algú que et dedica una part del seu temps. És terriblement tranquilitzador.
Però vaja, que passa el temps. I arriba un punt que jo tinc també altres subterfugis on alliberar la set que em provoca tanta mancança. No es pot dir que ho hagi provat tot, però poc ha faltat. I tot i que en alguns sentits he tocat fons, mai del tot com per perdre-m'hi. Sóc esclava de mi mateixa, no de res ni de ningú. Jo sóc les meves cadenes, jo la que em limito, jo la que em mato, a palles mentals, o no.
Què dir-vos d'aquesta setmana? Que si ha de ser el preludi de tot l'any...apaga y vámonos! però tinc tanta paciència i en el fons, tanta curiositat, que em concediré més temps. Tot el temps que calgui per treure'm de l'entrellat en que a vegades jo mateixa m'abstrec en un inconcret passar factures d'un viure inexacte.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
1/06/2008 02:07:00 p. m.
0
comentaris
26 de des. 2007
Tot s'acaba
Diuen que l'energia no desapareix, sinó que es transforma. Canvia de lloc.
I jo em pregunto?si la bateria del cotxe no respon.....on collons(parlant
clar?)s'ha fotut l'energia? deu estar repartida per l'aire, i quin servei em fa
a mi?
Anit no havia d'anar a treballar, però em venia de gust sortir una
estona, fer petar la xerrada amb uns amics. I era una nit bonica per estar amb
la gent.
Però res.
Vaig aprofitar per buscar una manera de posar música
en aquest blog sense recorrer als a vegades pesats videos que ni tenen bona
qualitat audio i pitjor és la qualitat d'imatge. Encara que no ho sembli, penso
molt en la qualitat estètica del meu blog, i vaja, sé que no és en aquest
sentit, del gust de tothom, però vaja, que a mi m'agrada.
Se m'acabarà un dia la paciència? diuen que la tinc infinita, o com diria un amic...más moral que el alcoyano (no sé qui era aquest tipus), però us asseguro que no passaria
les proves a les que sotmeté Déu al pobre Job (segons expliquen a uns relats
quasi de ciència-ficció inclosos en un best-seller que es diu La Bíblia).
Tot s'acaba, inclús aquest any d'incerteses, de successos no esperats. De
sancions que no s'acaben d'entendre, d'agressions verbals a la feina,etc...La malaltia d'un amic, potser el fet que ha tingut més transcendència, on
t'adones que el cos té les seves raons, i que la salut és un regal que moltes
vegades, massa vegades, menyspreem. Ànims, Albert, ho estàs fent de puta mare!La dona d'un amic meu, que mica en mica perd moviments en extremitats, i que
de metge en metge, recorrent el país, i esperant una operació. Molt delicada.
Des d'aquí, ja sabeu que us envio tota la meva bona energia.El quedar-se sola una meva amiga, que després d'anys de cuidar mare, tieta, dedicar-lis tota
la seva vida, es pot quedar després de tota aquesta entrega, amb una mà davant i
una altra darrera. Però de mica en mica, ja té feina, i si ha pogut amb tot el
que la vida li va donar i pres, té més força i valentia que ningú que hagi
conegut.La vida, a vegades incerta, d'un amic enamorat de la música, que
puc comparar amb un cactus..esquerp, però amb raó! té un cor massa bo i delicat
per deixar-lo a la vista. No sé com acabarà l'any per ell, però jo tinc un nus a
la panxa.La meva mare, que es va fent gran, que els genolls li fallen, que
ha caigut unes quantes vegades, que a vegades la mataria, però és que es fa
difícil veure com els que estimes van envellint i de mica en mica es van fent
més dependents. Admiro el seu amor i dedicació als animals.I a les persones!
Potser massa !I què dir de mi? quan em trobo gent que fa molt i molt temps
que no em veu, els dic que res ha canviat. Potser uns quants cabells blancs,
potser alguna arruga, però el mateix treball, les mateixes esperes, i el mateix
lluitar cada dia per no veure tanta foscor en el pou, en el túnel que en el fons
tots vivim.
Estimar ens fa més humans. Ens apropa a nosaltres mateixos i als
nostres congèneres.
Esperar ens fa desesperar, i somiar desperts, somiar
dolçament o amarga. Però no queda altre subterfugi. No queda més sortida de la
realitat que no ens satisfà.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/26/2007 12:51:00 p. m.
1 comentaris
Etiquetas: Amics, Desesperança, música
5 minuts i res
5 minuts i angoixa. Us poso una canço de Pablo Milanés, preciosa, que un cop, en els 3 minuts que dona una bústia de veu li vaig deixar. Em quedo sense paraules.
Ese tiempo perdido que nos deja vencidos, sin poder conocer, eso que llaman amor para vivir.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/26/2007 01:23:00 a. m.
0
comentaris
Etiquetas: Desesperança, música
23 de des. 2007
You don't know how I feel
La primera vegada que vaig fer sexe després de la ruptura amb D. va ser extrany. Quan estàs tants anys amb una persona, t'acostumes als gestos, a les olors, al to de veu, al tacte... i en molts anys, i molts homes, no he pogut trobar. Serà que no he tornat a enamorar-me des d'aleshores?
Però la primera vegada després d'ell va ser rara. Recordo que al matí següent vaig buscar a la capçalera del meu llit ( hi tinc, encara avui, un munt de k7 que) el Diva, d'Annie Lennox. I comença amb la cançó que buscava en aquell moment.
Perquè suposo que mai sabrà com em va fer sentir. La seva absència. El cos d'algú que no era el d'ell.
I perquè res ha estat com abans.
No sé encara perquè hi penso. Però és que fa tant de temps que ningú m'estima!
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/23/2007 12:28:00 a. m.
3
comentaris
Etiquetas: música
21 de des. 2007
Un regal
Chucho i Bebo Valdés, pare i fill. Preciosa trobada de pare i fill, i de dos mestres. Un regal per l'oïda.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/21/2007 11:29:00 a. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
15 de des. 2007
1989....els de Seguridad Social eren Punks
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/15/2007 05:15:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
11 de des. 2007
Esperança
Tants dies, ja ni els compto, que no sé res d'ell. Que m'amago darrere excuses. Que no sé com viure amb aquest neguit. Que tant de bo uns ulls que sé que em miren amb amor fossin els seus ulls. Que no sé ni com sentir-me de tant compromesa amb les seves promeses.
No m'acontenta saber que els que m'han fet mal, avui no són feliços. Perquè hi ha ferides que mai es curen, que sagnen de tant en tant.
Si no és el meu destí ser feliç quina és la finalitat de la meva vida. Ser viscuda? quins motius em donen?
Sento que els que tinc aprop no em valoren, bé, sempre hi ha excepcions. Però no sé, ja no pretenc que m'idolatrin, però com que no sóc d'anar al darrera de ningú, em quedo sola.
I quina sortida em queda? on sóc no m'hi volen, o no m'hi volen prou com per dir-me que hi sigui. I malgrat la serenor aparent, tinc moltes ganes de fugir. Diuen que només es valora el que es té quan ho perds. Potser sí que un dia em perdreu. Però ara us necessito. Perque cada moment viscut és un cop d'esperó per continuar endavant.
Perquè ell no hi és. Perquè per molt que m'estimi, o això vulgui fer-me saber, no m'escolta. I qui em negui la capacitat que tinc d'escoltar, és que poc em coneix. Però és trist voler parlar i que no et vulguin escoltar. Que no et sapiguen escoltar. I és desesperant sentir que hauria de pagar un psicòleg per almenys poder parlar. Que no cal que m'entenguin, que no cal que mostrin comprensió o empatia. Que jo només necessito treure tot el dolor que duc a dins. I que m'està matant.
Qui digui que l'amor et fa sentir viu, no pot ni imaginar que també aquest sentiment és capaç de reventar-te les entranyes.De no ser capaç de fer res de profit. De estar en un estat d'espera constant, amb una espasa de Damocles que et recorda que el temps, fora de tu, va passant. Que ja no téns temps de res. De res del que havies somiat.

Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/11/2007 12:28:00 a. m.
0
comentaris
Etiquetas: Desesperança, música, solitud
5 de des. 2007
Esperant res
A vegades ens quedem com aquesta gàrgola de la Nôtre Dame de Paris, perduda la mirada i pensant en...en no res!
I esperant......que passi alguna cosa que ens distregui la mirada.
La vida contemplativa, de qui està cansada d'actuar, i "aquí me las traigan". Potser encara no hi he arribat, però ben poc falta. Perquè de mica en mica, l'espera es fa tan llarga, que et quedes com aquesta gàrgola.
Esperant, i esperant. Mirant com la vida passa davant els teus ulls. I res canvia. Tant si mous un dit, com si bellugues el nas. No passa mai res en el paisatge de la vida, prou emocionant com per voler-m'hi fer partícip.
Sort que s'acaba l'any. Però abans cal passar la dura prova del Nadal. On ens roben i hem de somriure.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/05/2007 12:58:00 p. m.
1 comentaris
Etiquetas: Desesperança, música, solitud
4 de des. 2007
Brother up in heaven
La més bonica cançó (almenys per mi) dels Alan Parsons. Si t'escoltes la lletra, fins i tot fa plorar. Tots tenim algú allà , en el cel. Jo un germà no. Però sí persones que estan inscrites en el meu cor. I que espero que m'esperin. Perquè el món, quan hi eren, era més bonic. Potser també perquè amb ells va marxar la meva infantesa, el meu esperit. I tot el que queda ara són les escorrialles.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
12/04/2007 01:04:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
24 de nov. 2007
Jorge Drexler
De posat tímid. Seu en un taboret, s'enfunda la guitarra. Té cançons precioses, que et deixen en un estat hipnòtic. I d'altres que et fan pensar que també hi ha una part del món que val la pena assaborir-la.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
11/24/2007 12:39:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
5 d’ag. 2007
Vega
Es diu Mercedes, es de Cordoba, i va tenir la mala pata de passar per Operación Triunfo. I dic mala pata perque segurament no ha estat prou tinguda en compte al costat de Bisbals, Sorayas, Bogavantes(jeje així li diu Dani), i demés collonades.
Compon i escriu les seves propies cançons, que té el seu mèrit! i a més té una bellesa que moltes voldrien, i que han de posar-se robes ben provocatives que només provoquen les ments adormides.
Heus aquí un dels meus secrets que no diré massa perque ja se sap...això si, no us espereu que un dia us surti dient que m'encanta Julio Iglesias...hauran de volar les vaques!
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
8/05/2007 03:11:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
30 de jul. 2007
The Pretenders
No sabria dir quina cançó és la meva preferida...I'll stand by you, Himn to her, Don't get me wrong, Human, 2000 miles, el Back on the chain gang que us mostro, o jo que sé...se'm fa dificil triar. Però és gairebé indiscutible que la veu de Chrissie Hynde és reconeixible a l'instant.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
7/30/2007 10:43:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música
21 de jul. 2007
Preciós
La tendresa que es mostra en aquest vídeo va fer que m'enamorés d'aquests dos artistes fa temps. Ella, d'una bellesa molt particular, però amb una veu preciosa.I amb un talent per la música que molts voldrien. Ell, ell que per la veu el tindria cada nit al meu costat per anar agafant soneta. Com un Morfeu de luxe.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
7/21/2007 11:38:00 p. m.
0
comentaris
Etiquetas: música