Esperant res
A vegades ens quedem com aquesta gàrgola de la Nôtre Dame de Paris, perduda la mirada i pensant en...en no res!
I esperant......que passi alguna cosa que ens distregui la mirada.
La vida contemplativa, de qui està cansada d'actuar, i "aquí me las traigan". Potser encara no hi he arribat, però ben poc falta. Perquè de mica en mica, l'espera es fa tan llarga, que et quedes com aquesta gàrgola.
Esperant, i esperant. Mirant com la vida passa davant els teus ulls. I res canvia. Tant si mous un dit, com si bellugues el nas. No passa mai res en el paisatge de la vida, prou emocionant com per voler-m'hi fer partícip.
Sort que s'acaba l'any. Però abans cal passar la dura prova del Nadal. On ens roben i hem de somriure.
1 comentari:
Hi ha persones que contemplen i altres que actuen... em fa l'efecte que tu ets de les segones i per molt que t'esforcis a ser de les primeres, no ho aconseguiràs (com a molt tres dies)... Disfruta de la vida, que són dos dies i les lamentacions no ens porten enlloc, preciosa!
Ah! I jo no puc obligar a les persones a que els hi agradi el Nadal, però si recomano que intentin contagiar-se de l'esperit nadalenc, doncs realment, ets més feliç!! (i t'ho dic jo, que me'n falten molts dels que estimo, però lamentant-me no aconsegueixo res... i per a mi és com un tribut per a ells)).
Publica un comentari a l'entrada