You don't know how I feel
La primera vegada que vaig fer sexe després de la ruptura amb D. va ser extrany. Quan estàs tants anys amb una persona, t'acostumes als gestos, a les olors, al to de veu, al tacte... i en molts anys, i molts homes, no he pogut trobar. Serà que no he tornat a enamorar-me des d'aleshores?
Però la primera vegada després d'ell va ser rara. Recordo que al matí següent vaig buscar a la capçalera del meu llit ( hi tinc, encara avui, un munt de k7 que) el Diva, d'Annie Lennox. I comença amb la cançó que buscava en aquell moment.
Perquè suposo que mai sabrà com em va fer sentir. La seva absència. El cos d'algú que no era el d'ell.
I perquè res ha estat com abans.
No sé encara perquè hi penso. Però és que fa tant de temps que ningú m'estima!
3 comentaris:
Hola bonica!
Cada persona és diferent, i suposo que quan trenques amb una, no val la pena buscar aquells gestos que aquest tenia en d'altres, perque no els trobaràs (de la mateixa manera que tot allò que no t'agradava d'ell no ho trobaràs en la persona que tornis a triar (ja t'encarregaràs tu d'això)).
Per cert, m'encanta l'Annie Lennox des de la seva època a Eurythmics.
Anima't, que és Nadal!
Ja sé prou que no hi ha dues persones iguals (a vegades sort n'hi ha!).
Per cert, la cançó Why és rematadament preciosa i a la vegada una mica dramàtica. Potser per això la vaig triar en aquell moment, per la quantitat de perquès que se succeïen en la meva ment.
Prometo fer un escrit ben maco sobre el Nadal. Potser no massa animat, però intentaré que no sigui del tot trist. Pensa que la tendresa té el seu punt lacrimògen.
Un petó , panxudeta!
I com sempre, gracies pels teus comentaris.
Bon Nadal!!!!
Publica un comentari a l'entrada