Antonio Vega
Venint d'ell, que és tímid en gests, i que a penes parla, i que amb aquells ulls tímids dirigeix mirades als músics que l'acompanyen no se sap si d'aprovació o d'admiració. Però se'ns va dirigir al públic dient que se sentia com entre amics. I venint d'ell, és el millor afalac que podíem rebre.
La meva profunda admiració i respecte per la seva persona, com a músic que darrera seu té una llarga llista de cançons que segur que hem escoltat alguna vegada, té la particularitat de fer costat i participar en treballs d'artistes no només d'igual èxit, sinó d'artistes novells. Com anit, que va fer cantar amb ell a Paco Cifuentes (qui n'ha sentit parlar?), el teloner, per cantar conjuntament, "El sitio de mi recreo".
És un mestre! Admirable per la seva humilitat i generositat.
3 comentaris:
Tens raó. Es un gran artista. Llastima que estigui tan desgabellat y fet malbé.
Salut!!!
"el sitio de mi recreo " es una de les cançons que mes estima l´hi tinc, tinc un post amb aquest nom com a homenatge a ell.
llastima que l´excest de drogues el tinguessin una llarga temporada inactiu, estic segur que hagues sigut encara mes gran.
Una caricia lleu kaputxeta
Potser sí que ha abusat de coses que li han fet més mal que bé. Però també és un home que avui dia encara arrossega la pèrdua de Margarita, una dona que va estar al seu costat molt temps.
Li tinc tanta admiració a Antonio Vega que se'm fa difícil expressar-ho.
Gracies pels vostres comentaris, i per compartir aquest petit homenatge.
Diuen que està a les últimes, però quan toca la guitarra sembla més viu que tot el públic que l'admira.
És capaç de fer emocionar.
I avui dia, amb una saturació de cantants i de grups pertot..és un mèrit que ningú li pot negar.
Perquè a més, té el respecte de tots els companys de professió.
Què dir-vos! que a pocs metres vaig tenir un mestre. I això no es pot dir cada dia!
Publica un comentari a l'entrada