11 d’oct. 2007

Dormir


És tant necessari com menjar. El cos reposa, recuperem energies per enfrontar-nos a un nou demà. Així, és l'eina indispensable pel nostre futur. Sense dormir, moririem. Sense dormir, i això encara pitjor, no somiariem.
Perquè sense somnis, sense il.lusions, sense monstres que ens persegueixen, sense amants que ens deixen infinitament més satisfetes en somnis que en la crua realitat,sense abismes en els que caiem..........què seria de la nostra vida?
Tinc una fama que intento no diluïr-la. Que dormo. Que disfruto dormint. Que és el millor exercici que fem cada dia. I que fem en soledat, però necessàriament, perque els millors somnis no són els compartits. Són els propis, sense concessions. Amb tota llibertat.
Dormim, que dormint se somia, i tenim tot el que volem tenir.