Tothom ha estat "novato"

Certament, qui no ha fet alguna cosa per primera vegada, i ha entrat en un procès d'aprenentatge?

Cert que no tothom aprèn al mateix ritme, ni al mateix nivell.

Jo no sóc rara si aprenc quasi tot a la primera. I no sóc poc realista, si espero que els altres aprenguin igual de ràpid. Bé, també hi ha coses que em costen! Que no sóc ni de lluny perfecte!
Quina frescura la de les novates amb qui treballo, que el seu nivell d'autoexigència frega la nulitat. És a dir, cometen un error, i es queden amb cara de pàmfiles, i amb un riure de com si allò no tingués mínima importància. (clar que amb cap error dels que puguin cometre s'acabarà el món, però on és el sentit de la responsabilitat?).

De tres persones que som al torn de tarda, ara jo sóc la única, que en absència de la persona que fa de caixer, toca els diners. No perquè ho hagi demanat. Algú ho ha de fer, i no es cobra més per això. Doncs si jo no rebo cap plus, resulta que les altres també ho podrien fer, dic jo... Doncs tururú, es neguen! Ahir, una d'elles, desocupada en aquell moment, i jo amb feina fins al coll, em diu que he d'anar a cobrar. Li dic que almenys tregui una caixeta que hi ha a la caixa forta. M'ho fa. I quina és la meva sorpresa quan veig que ha deixat la caixa forta oberta de bat a bat! Buff...no ho sé, potser en faig un gra massa! però no estic parlant de noietes de cap verd! Que ja son mares de família!

Tothom ha estat novato, tothom ha passat per un procès d'aprenentatge. Però hi ha qui ja li va bé, establir-se com més temps en l'estatus de novato. Menys feina, menys responsabilitats, i que treballin els burros! Són llestes, sense cap mena de dubte! Olé els seus ovaris!