Mirant amunt

Continuo sense saber com acabarà el tema de l'agressió verbal que vaig rebre el 20 de setembre. Un episodi d'uns quants en que una persona que està jerarquicament més amunt, des que jo recordo mai he rebut ni una expressió d'agrat.
Tot i així, la "senyora" sap bé a qui dir les coses quan cal...si ha de sentir-se superior, jo sóc el seu cap de turc, si ha de dir alguna cosa important, a nivell de comandes, o similar, la destinataria sóc jo. Doncs qui sap entrar comandes de fabricants? qui sap que és "llapisseres"?
Dilluns vaig parlar amb el cap de personal...i em va recriminar que hagués parlat abans amb gent del comitè (jo callant però pensant...si! i de què serveixen els comitès sinó de mediadors?).
Ahir parlo amb el meu encarregat i em diu que la cosa està a mans d'esferes més altes. Que s'està tractant el tema. Que no havia d'haver dit el que havia passat a tanta gent...
Si...altre episodi on la víctima ha de callar, no? I una mè!!!!!!!
No em considero massoquista i menys encara submisa. Tampoc el contrari!
Però vaja, com sempre...hem d'esperar que els de més amunt decideixin.
Mentrestant, jo amb el sentiment de que encara sóc víctima, que encara puc ser agredida altre cop.
Afortunadament, hi ha gent a la feina que em dóna suport. Perquè si passa altre cop......no deixarem que se silenciï.
Mentrestant, jo encara pateixo, estic massa nerviosa, i bé podria anar al metge i demanar baixa per estress. I us asseguro que el tinc. Però aquí si que em podeu dir que sóc gilipolles!
Mentrestant, em queden els 30 minuts en que miro aquestes postes de sol. Quin plaer entre tanta mediocritat.