Àngels

Existeixen, i estan entre nosaltres. Són com nosaltres, però tenen alguna cosa que els fa especials.
Jo n'he conegut uns quants.
La meva gran angoixa vital és la soledat. I cada cop que m'abandona un àngel, és com si m'arranquessin el cor.
Tinc 35 anys i no suporto l'idea d'estar sola. No podria viure sense ningú amb qui comptar.
I tanmateix, les 24 hores que passo amb mi mateixa, 8 són les més felices, les que somio.
Tinc dies de tot, i alguns són realment molt satisfactoris.
Ultimament he recuperat les converses amb Joan. Que al veure les fotos que m'he fet diu que no li agraden perque no hi veu cap somriure. Solia dir-me que tenia un riure que li feia saltar el cor d'alegria. I poques vegades ric. Potser una al dia. Bé, hi ha qui riu menys.

Recordo aquella cançó que cantava a la coral en cànon...Riure, riure, riure...dins el bosc i a prop del mar...quan el temps és bo, s'ha de riure...

M'agradaria tant ser feliç! I ho sento per ells, que van fer el possible per fer-me'n. Però sóc un troç de pa molt dur de rosegar.
M'agrada la frase...The best is yet to come!...el millor està per arribar. Aurrera, beti aurrera! Endavant, sempre endavant!
Ja sé, vaig prometre'm no parlar del passat, i així perdre pes en el meu cap. Però per molt que ho intento, hi ha fets en la vida que deixen autèntics estigmes en l'ànima.
.............and life's going on, and on, and on

The voice inside-Christina Aguilera