Esquizofrènia

Mai volem que les persones properes pateixin.I ja he dit alguna vegada que tinc el costum de negar problemes, i aixì ja no existeixen.
Però la veritat és que hi són. Molts problemes a nivell de família. No tinc por, els meus mals possibles futurs no em fan por perquè nego el futur. Jo sé el que estic fent ara, i potser en dues hores, i potser que demà em toca tornar a treballar. Però no sé ni vull saber què passarà en mig any.
Esquizofrènia. Aquest és el diagnòstic per un cosí meu. Hi vaig parlar per telèfon fa un mes, més o menys. El notava apagat. Però de la conversa que vam tenir, se'n va veure una millora. Una millora momentània i en una parcel.la. Quan una persona com jo parla amb una persona amb depressió, s'estableix un vincle, que no es podria donar si jo fós una happy-happy-mega-guay.
Em sap molt greu lo del meu cosí, el canvi que ha fet. I planyo la meva tieta, que té un plan a casa seva de lo més bèstia. Té dos fills, un marit, i una sogra al seu càrrec. Jo no sé si podria...hi ha cops que m'adono de lo covarda que sóc.
Esquizofrènia. I què és això ? I perquè al meu cosí? que des de petit remenava les eines del seu pare, va fer la formació professional, i treballava de mecànic. Era una passió.
I ara? ja fa més d'un any que va agafar la baixa. I s'està per casa com un vegetal, sense ganes de sortir, sense ganes de fer res. Sé molt bé què és això. Però no sé perquè l'altre part més crua encara.
No ho sé. Però a vegades penso que la vida ens posa dures proves a canvi de què?