The Cure

Des que tinc certa memòria, i sense tenir en compte els gustos musicals de la meva mare (Beatles, Sirex, Rolling Stones, etc) ni del meu pare (Lola Flores, Julio Iglesisas, Adamo, etc)...Tots dos van quedar en aquella època. A molt estirar el meu pare va agradar-li una que era la C.C. Catch, en l'època dels Modern Talking, Sinitta, Sandra, etc.

Però vaja, que un dia, sortint del cole (E.G.B.), als autos de xoc sonava una cançó que em va deixar bocabadada. Why can't I be you? des d'aleshores, els Cure han format part de la meva vida, musicalment parlant. I potser no tinc tota la discografia (em falta esperit mitomaníac), però si sona alguna de les seves cançons la reconec com reconec a una distància considerable una de les persones que més estimo en aquesta vida, el meu germà.

Us deixo el vídeo de la cançó, molt cutrillo, però divertit. És el que té tenir aficions per grups així.
És támbé una cançó que si no fós per molts "peros" seria la nostra cançó. Va para ti, caracolillo!