22 d’ag. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El día más inesperado me desperté con la entereza de no hablar más de mi pasado, y perdí peso en la cabeza. No és la meva intenció parlar aquí del passat, però sí la d'una catarsi de la meva vida de cada dia, en la que s'acumulen pensaments, absurds o no, però que convé buidar. Un blog no és la brossa, és un contenidor. Aquí es quedarán, sense cap altre pretext que ser testimonis del meu desconcert davant el món que m'envolta.
Són fotografies fetes amb el meu telèfon mòbil des de la feina. No són gran cosa, però a mi m'agraden. I fent-les penso en que si els que estimem van al cel, allí a dalt, hi tinc molta gent. Us recordo. Us estimo, passin els anys que passin.Us enyoro.
Una altra palla mental de la
Kaputxeta
a
8/22/2007 12:43:00 a. m.
687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973![]() |
Estadisticas Gratis |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada