28 d’ag. 2007

Mentides


Sempre dic que la única mentida que hauré dit ha estat no dir la veritat. Callar. Des de fa uns anys, porto una doble vida. La que m'ha obligat Txus. Amb les seves promeses i les meves esperances no podia més que esperar-lo, i així ho vaig fer, i així ho segueixo fent, d'alguna manera. Però tot i que el meu cor està anestesiat, que per molt C.C., per molt...jo qué sé, que tampoc vull dir massa noms per no destapar velles ferides.

Però potser per la meva líbido exagerada...no vaig trigar més d'un mes a anar al llit amb algú després d'una ruptura, la ruptura. He protagonitzat escenes amb dos nois que n'hi ha per sucar-hi pa (amb un dels quals m'hi vaig allitar, amb dutxa erotica, que avui encara recordo), amb alguna noia, i que m'ha donat sempre igual que em veiessin o no...

Tinc molt clar que la llibertat no és llibertinatge, però també que si per actuar lliurement li coarto la llibertat a algu, malament. Però quin gust que el meu ex em veiés amb dos tios alhora morrejant-m'hi. La venjança és dolça. I crec que en el fons...ell ha fet el seu "corte de mangas" no casant-se amb la dona amb qui comparteix vida, i fill. (Que em fot, però que vaig superant).Vist d'aquesta manera, em dona la raó. Que per estimar no calen papers.

Jo que li prometia tot l'amor que fós capaç de donar-li, que per mi l'amor era una gàbia de dos ocells ben oberta. Que si els dos ocells hi estaven era perque volien, no perque no hi havia més remei, que tant de bo hagués estat per tota la vida. Perquè mal m'està dir-ho ara després de 7 anys, després de més de 15 anys des que el vaig conéixer, que és l'home per qui ho hagués donat tot, tot excepte la meva llibertat. Que l'estimava lliurement.Sense cadenes.

Però la vida ens deparava altres destins....una llista inacabable de cossos, d'instants, però què encertat Sabina quan diu que els petons que no has donat mai són els que se't calen als ossos. Però vaja...que a cops aprens, i cops és l'únic que m'ha donat aquesta vida. Afortunadament, aquests m'han endurit i hi ha coses que ja no fan tant mal.

Però encara em molesten les mentides. Sobretot quan no cal. Quan demostren que tal vegada, aquelles mentides descobertes, són només la punta de l'iceberg.....i moltes coses deixen de tenir sentit.