ja queda menys!

Bé...ja queda menys per tot, per morir-me, per anar a dormir avui, per acostar-me a la felicitat, pel següent polvo (espero que abans, no just abans, de morir-me), per tot. La vida són dies comptats, i no quatre, ni vint, els que calgui per just amargar-te i endolcir-te en la justa mesura que t'enganxi prou com per dir-te a tu mateixa que val la pena. Som així de massoques.

Porto una setmana molt boja, masturbant-me cada dia, veient molt porno, i mira...així se'm passen les calors. Però vaja, que així m'adono de la meva trista condició humana.

Però no tot són escalfors! He mirat molts videos d'animals així divertits, i l'animal que més m'ha entusiasmat aquests dies és l'hamster.

Però vaja, parlant d'altres coses, avui he parlat amb Joxe, que estan en plena Aste Nagusia , o sia, la setmana grande de Bilbo. I com que tots hem nascut a Bilbo....doncs estem de festa.

Visiteu el seu blog ideario absurdo, és molt entretingut i currat, i podreu trobar molta informació sobre Bilbao. Us la recomano. Apart de festa, hi ha la seva dona que en els ultims temps està fotuda. Jo els desitjo de tot cor que se'n surtin, i que la operació que es realitzarà a Madrid tingui els resultats que tots esperem.

Fa ja dies que l'Albert ja ha sortit de l'hospital, i m'ha agradat sentir-li una veu més animada i més viva. I m'ha agradat veure que ja té un myspace, i com a amics hi té els Alamo y los Dolarcash. Jo espero veure ben aviat com l'Albert es decideix d'una punyetera vegada a pujar a un escenari (petit, gran, mitjà, el que vulgui) a interpretar les seves cançons. (si em llegeixes, ja saps lo pesada que sóc amb aquest tema).

I vaja, un capitol més del meu estimat Txus...que jo em mereixo quelcom millor que ell. Però s'enfada si descobreix que guardo amistat amb un noi de Iruña (fins i tot em desitja que siguem feliços i que tinguem molts fills......la veritat és que m'ha desitjat això amb tots els meus amics...no li féu cas!!!!!! que us estimo molt, però...no tant!!!

Ja queda menys per algun dia treure l'entrellat de tot plegat. Per saber que la meva vida val la pena per poc que sigui. Per fer 35 anys, que no són pocs, però que tampoc em converteixen en carn d'asil.

Ja queda menys per ........... No res. Com sempre.