Paciència

Diuen que allò bo es fa esperar. No es pot dir que jo tingui paciència infinita...infinita en el sentit que costa que m'esgoti. A vegades sí. Ja ho diu alguna gent que em coneix. Però què hi farem!

Però quina seria la nostra reacció, si de sobte, se'ns presentés de la manera més simple, allò que de sobte se'ns ha acudit com a desig. No ho sé, fixem-nos en el rey Midas, que va demanar que tot allò que toqués es convertís en or...i se li va concedir el desig, amb totes les seves conseqüències.

Tanmateix, tenim el costum de ser tan necis que desitgem tot allò que no tenim, si tinguessim la sort de topar-nos amb el geni de la lampara.....segurament no demanariem el més necessari, sinó allò més superflu.

I és que l'ésser humà inexplicablement gaudeix d'uns privilegis que no s'entenen. Som els únics de tot el planeta Terra que gaudim del do de la paraula. I la majoria de vegades que parlem, no ens entenem (o no ens volem entendre).

Però vaja, que cal tenir paciència, però no massa , que la vida passa i llavors t'adones que el temps que has perdut esperant, per tu ha estat una espera en va. Perquè quan téns allò que volies al teu abast...tenim el maleït costum d'habituar-nos i perdre l'interès. Què hi farem! som així de gilipolles!