Estic com una cabra...

Si..definitivament...des de fa uns anys, potser alguna cosa que fa que em protegeixi davant qualsevol nova relació amorosa, fa que em fixi en homes que no seran per mi perque ja algú els ha triat.
No em considero maltractada psicològicament, però qui t'estima mai t'ha de fer plorar. I ell em va fer plorar molt. Amb sortides de to, amb mals rotllos, amb una cara amb mi, i una altra cap a la galeria. Fent-me sentir com una merda, inclús en situacíons en què no eren propícies...enterraments, casaments.. No sé, em fa tanta por enamorar-me que encara que hagi sentit o senti alguna sensació propera, no faré cap pas endavant.
Però vaja... que CCR em torna boja. M'agrada tot d'ell. I se m'acosta estones llargues amb aquella distància prudent que un mil.limetre més i ens tocaríem. I això em posa malalta.


You got me going crazy!