No hay droga más dura que el roce de tu piel.

Quina cançó! Carlos Goñi escriu unes cançons que t'hi cagues de gust! fa uns dies que estic molt melancòlica, recordant què era fer l'amor. Perquè n'hi havia prou amb el frec per sentir com la pell li enviava unes senyals al cervell, i del cervell, anaven directament a les entranyes les ganes de sentir encara més el tacte de la seva pell.
Fer l'amor és tantes coses! i ho enyoro tant que potser per això, després de 7 anys que farà el divendres de festa major de Manresa, que m'he cansat de follar i follar.
Vaig tenir una relació que bàsicament era això...follar i follar. Deia ell...follem, que el món s'acaba. I a mi m'era igual si s'acabava o no. Si sempre m'ha agradat el sexe, allò era sexe i per què no? i va durar poc més d'un any. Que va començar, com va acabar...follant.
Però vaja, deixem el passat. Els records són útils si sorgeixen en el moment adequat.
La vida no és més que un cúmul d'experiències. Si no som capaços de viure com més experiències millor, quin sentit té tot? Són quatre dies, molt mal comptats. I a vegades val més passar molta por per sortir-se'n de situacíons que amb el temps no pots creure't de lo surrealistes que eren.
Deia Nietzche.........EL QUE NO ENS MATA, ENS FA MÉS FORTS!
I ben cert! que qui es vulgui mantenir entre cotons per por de ferir-se ni que sia lleument, és ben lliure. Jo m'aferro a viure, tant intensament com sigui possible. A estimar com una boja. A menjar si em ve de gust un gelat de xocolata. A emborratxar-me dels licors que m'ofereix la vida. Que la dosi és el que compta! ja ho diu la mateixa Homeopatia. Tot en la seva justa mesura ens pot fer la vida més excitant.
Si existeixen els massoquistes és perquè tenen un llindar més ampli en el que jugar entre el dolor i el plaer. Però a mi...que no em vinguin amb gaires amanyacs (que ja ho diuen..de tant que t'estimo, t'abonyego.Doncs no!)
Que això sí.........Viu i deixa viure!