Diu que l'estima

Tinc un amic que té un petit problema. Fa uns anys es va separar de la dona. Després hi van tornar. Però mai torna a ser com abans..... per molt que vulguis reparar el que no es va fer bé en una primera part.
Diuen que ...segundas partes nunca fueron buenas...potser perquè entre les parelles es perdona molt "de boquilla".
I ara, que diu que l'estima i la desitja, no pot fer-hi l'amor per temor a trair-la. Per què? perquè hi té ficada, al cap, una companya de treball.
Així és l'amor!
No importa si téns un compromís amb la dona i mare dels teus fills. L'amor és imprevisible.
I pots reprimir-te. Si, i tant! però si ho penses bé.....t'adones que la passió és efímera. Que dura, el que dura. I que hi ha d'altres coses que cal treballar molt cada dia.
Qui senti seguretat que la seva parella li serà sempre fidel, va molt equivocat o equivocada! Perquè el pensament és del tot lliure. I les mentides són el pa de cada dia. Mentides pietoses, és clar! però mentides en essència.
A vegades penso que estaria bé, trobar algú. Però quan hi penso bé, m'entren nàusees. Home...no per posar-me a vomitar, però és que fa tanta mandra posar el cor en mans d'altri. I de moment, encara tinc tots els "cargols" a puestu.

A vegades, no cal treure-li la punta al llapis, doncs, quan no hi ha res a escriure...no cal afilar tant. I en certes relacions, "todo el pescado está vendido".