El record
Tenim memòria selectiva. És indiscutible. Recordem el què més ens convé. I a vegades, ens sotmetem a un oblit forçat de fets inoblidables.Reconec que hi ha coses que m'han passat els últims anys que no he dit a ningú. I tampoc serà aquí que ho digui. Perquè de fet, tot i que aquí em despullo bastant...."vayas donde vayas, no te quites las bragas"!Com que vivim en una tradició judeo-cristiana. Volguem o no! avui és sant D. I ho recordo. Cada anys amb menys amargor. Cada dia amb menys ressentiments. Cada dia més dolçament.
Potser perquè no vull convertir aquells set anys i mig de la meva vida en un episodi negatiu. Vaig morir, una part de mi ho va fer. I sé que no podré recuperar certes coses de mi. Però ja no em sento les escorrialles que va deixar ell. Que bàsicament és el que més m'ha costat assumir.
I si miro la part positiva, ningú més m'ha fet l'amor. I en aquests temps, que voleu que us digui, costa molt trobar algú que valgui la pena com per donar un trosset de la teva vida.
Pride can stand a thousand trials
The strong will never fall
But watching stars without you
My soul cries
Heaving heart is full of pain
Oooh, oooh, the aching
'Cause I'm kissing you, oooh
I'm kissing you, oooh
Touch me deep, pure and true
Give to me forever'
Cause I'm kissing you, oooh
I'm kissing you, oooh
Where are you now
Where are you now'
Cause I'm kissing you
I'm kissing you, oooh
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada