standby - bloqueig

Ja fa dies que es cou en el meu cap un conglomerat d'idees, de problemes que m'envolten, inclús problemes propis, que em paralitzen.
El Nadal, l'odiós Nadal, amb bombons, colònies, i preu desorbitats.......em produeixen una profunda nàusea que em recorda que no m'agrada el món en què visc.
Aquest any no, però seria una bona època per suicidar-se, per enviar un missatge als que suposadament t'estimen, de que és precisament en aquesta època quan les persones com jo sentim més la soledat.
Però no. De moment, el cap quiet. Vull una mica de pau. I no és fàcil aconseguir-ho. Sobretot perquè no sóc egoista. Vaig néixe amb un sentit empàtic pronunciat en que avantposo el dolor dels altres, al meu propi. I dos dolors sumats, resulten un turment. Un turment que vaig suportant. Fins un dia que ja ni senti dolor, ni senti plaer, ni senti la meva pròpia respiració.