Preliminars...
Vull parlar un dia del tema del suïcidi, però abans us vull fer escoltar aquesta cançó de Color Humano, que apart d'estils musicals, la lletra és interessant. A la Mort, li diu Guapa. I li parla bastant clar.
De tota manera, parlar de la Mort és molt més tabú que parlar de sexe. Per què? Hi ha moltes raons. Però suposo que el sentiment de pèrdua en la nostra cultura occidental fa que temem enfrontar-nos a allò que inexorablement és el nostre destí. Ens posem com ens posem.
Ens morirem. Tots. I com més assumit ho tinguem, potser començarem a viure d'una altra manera.
Com quan anem a una festa i sabem que a les 5 tancaran el local. No ens han enganxat cap etiqueta de caducitat, i això pot crear angoixa, o sentir que la lleugeresa, la fragilitat del viure ens fa estimar més cada moment que se'ns concedeix.
Si la Mort vé a buscar-me, té permís per entrar a casa, però que sàpiga des d'ara que mai podré estimar-la. (Lluís Llach, Vida)
2 comentaris:
Ay la mort!!!
Doncs ara que estem en ple Saló del Cómic, el teu escrit m'ha recordat als cómics del Neil Gaiman.
Tenint en compte lo fosqueta que ets, segur que els coneixes. Sí no, mira:
http://www.ciao.es/Muerte_LO_mejor_de_tu_vida_Neil_Gaiman__444117
Una manera molt curiosa y cool de veure la mort.
Salut... hata la muerte!!!!
Fosqueta? jajaja
No, no el coneixo, i he anat a la pàgina que em dius i no en trec l'aigua clara.
Bé, si que tinc una manera curiosa de veure la mort. Sobretot perquè la meva manera de veure la vida potser també va molt lligada a tenir la mort present.
Per la meva història personal m'he anat fent a la idea que hi som de manera provisional.
I tot i que perdo el temps en foteses...no oblidem que sóc humana! la veritat és que si em diuen que em moriré demà no em sabria gens de greu.
Resignació? no! simplement assumpció del fet biològic.
Publica un comentari a l'entrada