Una setmana sense treballar
El no treballar fa que aquelles 8 hores tant marcades per una sèrie de tasques que et marquen i que aprens roboticament........quedin allunyades del viure diari.
M'aixeco a l'hora que vull, i menjo quan tinc gana. Tot un luxe. Perquè crec que el meu gran esforç diari és menjar sense tenir gana.
Us explico: el meu horari laboral és de 2 del migdia, a 10 de la nit. Si surto mitja hora abans de casa, vol dir que, per anar bé, a la 1 del migdia ja hauria d'haver menjat. I sí!ja ho he fet, i la majoria de cops amb desgana.
Potser si em veiessiu de cos sencer us endurieu la impressió de que m'agrada menjar. Doncs com a tothom, quan tinc gana.
Però vaja, no m'extendré més en aquest tema.
La cosa és que em vaig comprar una càmera digital. Per començar, no gaire avançada, perquè el que més m'està costant és a que no surtin les imatges desenfocades, quan no és la meva intenció.
De mica en mica, com que tinc tot el temps del món! I en diverses provatures, doncs uns quants autoretrats han caigut. Amb més o menys encert.
Suposo que fa poc que estic gaudint de les vacances, però em queden 7 setmanes, encara!
El temps, com l'espai, com més en téns , menys l'aprofites!
I demà serà un altre dia.
Estic pensant en com escriure sobre el suïcidi. No! No temeu, que encara no me'n vaig!
12 comentaris:
Carambes!!! Quina foto més...
Aquesta caiguda d'ulls, aquesta melena poblada revestint les espatlles i la mixeta pel darrera.
Tota una imatge renaixentista. Molt maca tú!!!
Salut!!!
Ja ja ja i lo que fa el blanc i negre!!!
Això sí, cap altre truco fotogràfic, apart de retallar les vores.
I he de reconeixer que quant més temps fa que no treballo, més serenitat tinc en l'expressió.
Gràcies Miquel per l'afalac!
La veritat és que després del comentari meu de la teva ressaquilla..jajaja ha estat una sorpresa!
Que bueno no mirar la hora más que por curiosidad, la esencia de la tranquilidad !!
Las cámaras digitales nos han abierto todo un mundo de probaturas, mil fotos y a seguir, hasta que salga la buena.
A mi me apasiona al fotografía y desde luego que es todo un lujo este tiempo digital que vivimos.
No te cortes y sigue así, plasmando y plasmándote, te quitarás muchos sin sentidos que pareces tener.
Un beso
Sí, afortunadament, la fotografia digital et permet anar provant.
No és com abans que omplies un carret i esperaves amb inquietud el revel.lat patint per si no havia sortit aquella foto precisa, que moltes vegades sortia moguda, o mal enfocada.
En alguna cosa haviem de millorar, Lestat!
Y "sin sentidos" tinc?
Ay! el dia que trobi sentit a moltes coses, saps què passarà? que trobaré d'altres sense sentit.
Un petó, vampiru!
Que jo estigui horrible amb resaca no treu que tu estiguis maca, no?
Salut!!!
Ja ja ja una cosa no treu l'altra, però clar, jo allí fins i tot dient lo del Hey ho let's go, i que no aixecaries cap ni que t'aparegués una tia bona en llenceria fina...doncs Miquel, pots comprendre que no esperava afalacs, precisament.
M'esperava més...bah! en blanc i negre fins i tot un escarbat queda bufó!
Merci, Miquel!
Bé, si vaig posar aquella foto chunga, era precisament perque riguéssim tots plegats, no per que em diguéssin lo guapo que estava. No hagués colat.
Si insisteixes en treure-li algo maco en la teva foto doncs diré....
sembles una hippie asesina de la familia de la familia Mansón. Millor?
Salut!!!
Ara! perquè darrera d'aquest posat angelical s'hi amaga..je je no precisament un angelet!
Tenim quasi la totalitat dels mortals, simpatia per sa majestat el diable. Hem de pensar que no és més que un àngel caigut. Caigut perquè un tal déu el va fer caure, el va apartar de la seva "secta" per ser rebel, per no seguir les normes, per tenir idees pròpies.
I això, avui dia, també està mal vist, i d'alguna manera t'aparten.
No. No sóc cap dimoni. Perquè no tinc banyes i tinc la fortuna de no tenir ningú amb aquesta feinada que és posar-me banyes a mi!jiji
Bé, que ens desmarxem una mica del tema...gràcies pel teu comentari i per posar un toc d'humor en un bloc que a vegades, massa vegades, destil.la un to amarg.
Jajaja. Quan has escrit lo del angel caigut ja m'he perdut. I pensar que tot això a vingut per dir que la foto era maca.
Va collons!!! alegra la cara que segur que la gent t'accepta i t'estima més del que et penses. Un altre cosa es que el que et donin et sigui insuficient.
Bé, jo que sé... això!!! que la foto es maca.
Salut!!!
Vale! aceptamos pulpo como animal de compañía! jajaja
en una cosa téns raó: segur que la gent m'accepta més del que em penso, però sóc una insatisfeta perpètua. Mai en tinc prou! I no és com quan téns set que sembla que t'hagis de beura un litre i mig d'aigua i que encara faràs curt. Què va! la set fisiològica dóna per dos gots plens de mitjana!
La set "metafísica" no s'apaga ni amb un oceà d'estimació. No ho sé, tinc la "puta" mania de tirar-me una mica enrera quan noto, quan sento que em donen estimació.
Es com si no m'acabés de creure que és a mi a qui ho donen. Es com si jo no volgués que m'estimessin, quan el que necessito és que m'estimin.
És com el peix que es mossega la cua.
No crec que sigui jo la única persona complicada d'aquest planeta...vaja!..
vinga, un altre cop moltes gracies per l'afalac, doncs sembla que m'ha donat per fer-me més autoretrats.
Nena!! Et deixo sola una setmana i penjes dues fotos teves quasi seguides!!! Ja ja ja!!
En fi, l'únic consell que et puc donar respecte al temps lliure és que l'aprofitis, doncs passa molt ràpid i si ens deixem portar per la peresa quan acaba, ens adonem que l'hem desaprofitat.
Espero que, més endavant, ens mostris les virgueries que fotografies amb la nova càmera.
Una abraçada
Nena!! Et deixo sola una setmana i penjes dues fotos teves quasi seguides!!! Ja ja ja!!
En fi, l'únic consell que et puc donar respecte al temps lliure és que l'aprofitis, doncs passa molt ràpid i si ens deixem portar per la peresa quan acaba, ens adonem que l'hem desaprofitat.
Espero que, més endavant, ens mostris les virgueries que fotografies amb la nova càmera.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada