Ferides que sagnen
Quan algú et fa mal, les ferides costen de tancar.
L'amor no mata si no hi ha algú que et diu que no t'estima.
L'amor mata quan no és amor. Quan deixa de ser motor, i es converteix en rèmora, en obstacle que no deixa que avancis.
Un dia t'adones que per tot el que has viscut, tots els somnis, totes les esperances, cauen en un abisme absurd. I et vé una mena de pessigolleig que acaba amb llàgrimes als ulls.
La buidor, el no sentir és alliberar-se però també és desesperant. Perquè no sentir no vol dir oblidar.
Perquè no sentir no vol dir que no puguin burxar en una ferida.
Que el vaig estimar. Que per molt que me'n volguessin apartar, jo vaig sentir. I no sóc tant freda com per quedar-se intacte després de certes coses.
Maleeixo el moment en que això va despertar-se. Però no puc negar-ho.
Anit va apareixer de nou el fantasma. I aquesta cançó em recorda una veritat.
But I don’t care what they say I’m in love with you
They try to pull me away but they don’t know the truth
My heart’s crippled by the vein that I keep on closing
You cut me open and I
Keep bleeding keep keep bleeding love
7 comentaris:
Ben cert. Però ara que hi penso... es curiós que el blog parli tant de relacions emocionals tenint en compte que ho escriu algú tant escéptic sobre el tema.
Salut!!!
Escèptica perquè m'han arribat a fer tant mal que l'únic antídot que trobo és ser escèptica.
Ja... però aviam si m'entens... es com si jo digués que no suporto el macramé i em passo el dia parlant de macramé.
Yo sin embargo no veo ese escepticismo en ti, si unas heridas no cerradas, pero nada mas ni nada menos.
El texto me gusta, lo comparto y precisamente porque las relaciones emocionales tienen una gran importancia en tu vida, no dejas de hablar sobre ellas, lógico !!
Besos
Home Miquel, no em comparis el macramé amb els sentiments!
Que tingui por d'establir una relació de parella no vol dir que no pugui sentir la buidor que m'han deixat. I no només de parella, les emocions són també el que pateixo pels amics, pels "desplantes" que pateixo, i per lo utilitzada que a vegades em sento.
Si fós tant freda creus que ara estaria plorant com ho faig ara? Que de cara a la galeria intenti fer veure que tant em fot tot no em converteix en dolenta.
Avui un amic m'ha dit una cosa bona de mi. I encara l'estic rumiant, com si no m'ho cregués, com si ho hagués dit per quedar bé.
Lestat, gracias por tu apreciación. No dejo de hablar de las relaciones emocionales, porque si dejara de hablar de ello, este blog se convertiria en un noticiero. Y para eso estan las enciclopedias, la wikipedia, u otros blogs menos íntimos.
Però aqui no dejo de hablar de lo que me pasa en la cabeza, de ideas que quiero que salgan de mi mente, porque no hay trago más amargo que beber tus propias lágrimas.
Ui ui ui com t'envales!!! Qué jo no he dit pas que siguis freda i ni molt menys que siguis dolenta. Ja está!!! ja ho he entés!!! No ma ploris que ara el que se sent dolent soc jo!!! t'Enviaria un petó o una carantonya, però igual et penses ves a saber quina barbaritat.
Intentaré no opinar de segons quina manera, pero ves!!! quan un li agafa carinyu al teu espai si sent com a casa i busca empatia.
Saps qué? t'envio un petò i una carantonya i dispose'n com millor et faci sentir.
Salut!!!
Tranquil, Miquel, que aquests dies també estic una mica sensiblona. Saps com me'ls prendré, com si m'ho fessis com un germà.
I ningú és dolent, fins que no fa quelcom que sabent-ho , farà mal.
Tots en el fons fem mal. Sense voler. Perquè mai sabem quin efecte farà una paraula en una persona concreta.
Per exemple, la cançó aquesta de la Leona Lewis...l'altre dia em va fer plorar com una Magdalena. Avui, que estic una mica més "sencera" ja no.
Gràcies per les teves aportacions. I saps què? que a vegades, a mi, també em va bé que em diguin "gilipolles!".
Publica un comentari a l'entrada