Sant Jordi...Que fluya lo cursi
Potser si tingués parella, opinaria de manera diferent. Però quan tenia parella, opinava igual. Que Sant Jordi, apart d'un pastís que està bastant bo..no és més que una fira, on s'especula en quin grau estimes o no a la teva parella.
Quan passes pel passeig, tota cofoia, de la mà del xicot que porta a les seves mans el llibre que has comprat ja al matí. I portes com una bandera la rosa, amb la seva espiga de blat, amb la cinteta de la senyera. Fent patriotisme. Yeah!
Tot plegat em sembla una comèdia! Perquè després et passejes i t'adones que hi ha noies que no porten una rosa, en porten un ram, com qui diu! i esclata un dubte..
I és que l'ésser humà viu condemnat a la insatisfacció.
L'únic que trobo bo és que és un dia que l'autor (sigui escriptor, poeta,etc) té l'oportunitat d'acostar-se al públic que el llegeix. Dic oportunitat, perquè segons com pot ser una mena de càstig de l'editorial. Però tampoc vull ser tant negativa..
Us ensenyo el cas pràctic de la degradació. Una rosa acabada d'arribar a casa meva, i una rosa de fa exactament un any...a mi no m'agrada ni una ni una altra.
Com diria aquella marca de roba...Loreak mendian...Las flores, en el monte! o als jardins.
Perquè també és curiós la fila que fan els cementiris una setmana després de Tots Sants..
Quan em mori no em porteu flors. Tracteu-me bé en vida, doneu-me el vostre més valuós tresor, un bocí del vostre temps.
2 comentaris:
A mi la veritat és que me la "repampimfla", però entenc que és una tradició, que pot agradar més o menys, i no és una qüestió de si em regalen un ram m'estimen més... això al meu parer ho trobo una "criaturada", jo no mesuro l'amor del meu marit amb els regals que em pugui fer, ni en si se'n recorda de comprar-me la rosa o no. Jo se que m'estima, m'ho demostra cada dia, i si això canvia no necessito cap San Jordi per adonar-me'n.
Per cert, jo no li he comprat cap llibre... es que no li agrada llegir i no m'agrada malgastar els calerons... jejejeje
Venint al tema... Una companya de feina s'acaba de separar perquè la seva relació anava malament des de feia anys. Avui ha rebut un ram de roses... I jo em pregunto: realment el seu ex pensa que així s'arreglen les coses? estem sonats, en serio...
Un abraçada,
Susi
P.D: l'esquena millor, estic fent exercicis interns per tal de suavitzar la tensió que porto dintre... Merci per amoïnar-te
Certament! el meu ex era super-detallista. Tinc regals encara avui dia d'ell perquè apart d'una cadena i un penjoll amb una maragda, lo altre no era de tant valor ni monetari ni sentimental (doncs el que dic era el substitut d'un anell de compromís).
Avui dia, si trobés un home del que m'enamorés, l'unic que voldria d'ell seria el seu temps. Que volgués passar moltes estones amb mi. Que s'alegrés de veure'm. Que em fés sentir una reina sense corona, però què més dóna si el meu nom ballaria al seu cap i ell encantat de la vida!
Detesto els dies de...perquè si a la cultura li cal tenir un dia...malament! el dia que no hi hagi dia de la dona maltractada, dia dels drets dels infants, dia de la salvació de les balenes, dia de la Terra... llavors podrem dir que vivim en un món que val la pena!
afortunada tu que estimes i t'estimen!
Per l'esquena mira sobretot les postures. I tranquila! que els nervis són molt dolents per tot.
Un petó, Susi
Publica un comentari a l'entrada