Crits, crits, ofeguem els crits!!!

Avui hi ha hagut reunió de convenis,etc vaja tot el que és politiqueo a una empresa.

Ha exposat el meu cas A.Vega, i ha recolzat i m'han recolzat moltes persones que algunes van ser testimonis.

M'han dit inclús que ho podia haver denunciat. Perquè dijous passat no van ser només uns crits. Va ser una agressió. Verbal. Però agressió. Encara no puc dormir d'una tirada a les nits, i tinc una inquietud anormal a l'anar a treballar. Abans em posava música a tota castanya al cotxe. I cantava, perquè no hi ha dia que no canti. Però ara...no ho sé. Ha mort alguna cosa en mi.

La J.V. m'ha dit que altre cop que em passés això, que anés de seguida al metge. Dels nervis que vaig agafar tenia espasmes al pit. I avui encara m'he despertat amb fiblades al cor.

Estic molt angoixada. I sé que semblo gilipolles, però, a ningú li desitjo aquesta experiència.

N'he tret coses bones, el saber que hi ha gent que em recolza, el carinyo de la Natalia, del l'Ivan, del Ruben. I em recordo molt del Jose. El que va marxar amargat com jo acabaré marxant. Que era un troç de pa(i ho deu ser encara!). Ell ja em deia...no sé què fas tu aquí aguantant tot això!

Què fa una llicenciada en Psicopedagogia, envoltada de cretins? de companyes que a l'hora de la veritat amagen el cap. I mai se sap...potser demà elles seran víctimes. Millor que no.

I és que les coses es poden dir de moltes maneres. I tant! Fa poc, em vaig enfadar una mica amb un amic, i només amb la cara, ja em va dir que cridava. Bé, però ho feia silenciosament, i sense voler-lo ferir. Doncs la ferida era jo. Afortunadament, a mi els enfados em duren poc. Perquè no crec que ningú dels que jo estimo vulgui fer-me mal.

Però del que he estat parlant en aquest esccrit...hi llegeixo ganes de humiliar-me, de sentiment de superioritat. De creure's per damunt del bé i del mal. I no! ni parlar-ne. A mi ni a ningú se li pot fer això. I m'he plantejat l'objectiu de que no torni a repetir-se. Que si està nerviosa...que folli més i millor! ea!