Lluna Plena

M'agrada la Lluna, i sense ser llunàtica. M'agraden les nits que no acaben de ser fosques. Què carai! m'agrada la nit. No perquè tots els gats són "pardus", sinó perquè tot el brugit de la ciutat enmudeix i només sents el que tries sentir.
Dormir, ballar, fer un got, pensar , somiar. I fins i tot treballar.
Els Police estan a prop, i podria recordar-vos moltíssimes cançons, que em recorden un any meravellós de la meva vida, el 1989, però pensant en la Lluna plena..què millor que Sister Moon, que era inclosa en un dels primers vinils que vaig comprar...Nothing like the sun. Us el recomano.