Vaaaaale!!!

Doncs sí!!! no em puc queixar!!! avui ha estat un dia quasi perfecte!!! per començar, ni una sola gota d'alcohol!

He començat el dia, anant a treballar. Sí! en dissabte, però clar! imagineu :

"El trabajo es el refugio de los que no tienen nada que hacer."
Oscar Wilde

Però després he quedat amb amics que han volgut compartir una estona del seu temps amb mi, i m'han ofert la seva companyia, el seu temps. I m'han fet sentir partícip en la seva vida.

Què seriem sense els altres?

Per mi, la vida no té sentit si ningú valora la meva existència. El dia que ningú vulgui saber de mi, per mi , aquesta vida haurà acabat. No sé si agrair-vos-ho... Constantment maldic de la vida. I és l'únic que tinc...la vida, el temps. Estimo la meva mare, i al mateix temps, li tinc ressentiment, per donar-me la vida. Però clar...quina responsabilitat li puc donar si va mirar, i mira, de donar-me tot el que ella pot oferir-me?

Gràcies Nasi, per la teva amistat, i el teu temps,i la teva paciència. Gràcies Albert, per la teva incondicionalitat, per la teva generositat. Gràcies Carles, per tot el temps que dediques a escoltar-me i a solucionar-me problemes. Gràcies Núria, per fer que tot sembli més senzill, per la teva tendresa, per treure'm el somriure i el riure més sa i beneficiós. Gràcies als que em feu sentir viva. Perquè sense vosaltres no sabria si la meva vida està destinada a ser robòtica...de casa a la feina, de la feina a casa.

Gràcies a la gent que de mica en mica em valora a la feina. Que comprenen els meus nervis, les meves enrabiades, els meus enfurismaments i fins i tot mala òstia.