Jo o el què veuen els altres
Jo sóc el que veieu més el que sento i penso. Jo´sóc el cos que em porta, i l'energia que l'impulsa.
Jo no sóc el que veieu, jo no sóc més que un granet d'arena, que es fa quasi sempre invisible. Que no vull molestar , i a vegades molesto. Que tinc un cos que no m'agrada, però que no em queda més remei que conformar-me. Que sóc el que sóc, l'aneguet lleig en un món on si no ets guapa, prima i sexy, no et tenen en compte. Però i què! a mi m'estimen els que em coneixen, que són poca gent. Però que no em miren, em veuen. M'accepten .
2 comentaris:
Nena... estem en un món on el que prima és el físic i la bellesa corporal, però la gent que compleix les 'normes'(actuals) establertes per la societat, també té problemes, doncs molta gent parla amb elles, però tampoc ténen tants amics. L'amistat és molt important, i pel que sembla, tu tens molts amics. No siguis tan negativa amb tu mateixa i pensa en la gran sort que tens!!!
Petons!
Gràcies!!
Avui he anat a comprar uns soutien-gorge. És curiós perquè la dependenta diu que ha vist noies grasses de debò i amb menys complexes que jo.
No ho sé, suposo que hem vingut al món a voler el que no tenim. I si de tant en tant ens sentim bé és perque ens adonem que el que tenim no està gens malament.
Tinc amics, afortunadament. I em tenen com amiga, no sé si afortunadament (je je), però ben segur que les persones que estimo, intentaré mantenir-me sempre aprop (no parlo de distàncies físiques).
Vinga, noieta, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada