L'amour est fou
C'est vrai, mes amis!
L'amor és boig, apart de cec, imbècil, cruel, i ens fa caure en errors impensables!
Porto segles enamorada en va. Txus m'escriu que mai deixarà d'estimar-me. Amb els seus rampells que fan que de tant en tant m'escrigui un simple maite zaitut, i jo caigui com una mosca a la mel.
No hauriem de ser tant simples! Ho sé, i m'ho repeteixo constantment.
No tinc una palla mental, tinc una senyora empanada!
L'amor és un càncer, un cop s'instal.la no hi ha manera que marxi, al principi ni ho notes, ni ho saps, després t'enganyes pensant que és la sensació més meravellosa. Flotes, voles. I després té gust de derrota, amarg, i són punxes que se't claven als braços, a l'estòmac. I de ll'agrimes t'omple els ulls. L'amor enmalalteix. I no crec que pugui demanar la baixa laboral per això.
2 comentaris:
Hola bonica!
L'ésser humà es complica sempre la vida. Si hi ha camins rectes, perquè trobem més divertits els que són retorçats? Perdona que m'hi fiqui (si no t'agrada, esborra el comentari) però si tu estimes a aquest noi i ell t'estima de debò: què feu tots dos fent vida per separat? Si t'estima a tu, no estima a cap altra, no? I sinó, que no t'ho digui i que et deixi refer la teva vida tranquila, que ja pateixes prou.
No t'enfadis amb mi. Petonets.
Txiquitina!!!! per res m'enfadaria amb tu! téns raó, però no és tant fàcil. És un cas inverosímil, complicat. Que si un dia ens coneixem, i tenim temps per parlar, te'n faré cinc cèntims.
Una abraçadota, i cuida't!! llegiré ara el teu blog, perquè tinc curiositat de si serà nen o nena.....però tu cuida't!!! que encara queden uns quants dies. Petons!!
Publica un comentari a l'entrada