Règims

Ai...encara recordo aquells temps en que no em preocupava pel menjar! que totes les vacances me les passava jugant, anant a la piscina, mirar la tele...no recordo si Verano Azul perquè la veritat és que a mi la sèrie no em va marcar gens. Que si es va morir Chanquete? ja era vell! pitjor jo que als 7 anys ja em vaig quedar sense avis.
Sóc una mica rara, de petita, sempre jugant amb el meu germà i els seus amics, i de seguida vaig entendre que quan venia alguna altra nena, el rotllo ja canviava...a mi m'agradava jugar a futbol, i a les altres, a pares i mares!
Crec que són senyals del destí...a mi m'agradarien les pilotes, i a les altres, els bombos....
Recordo que vaig tenir la primera menstruació (menarquia) als 14 anys, no sé ni el mes ni el dia, recordo que en plena classe de matemàtiques em feia molt mal de panxa. En arribar a casa, vaig veure el desastre! I vaig plorar molt, odiava la meva condició femenina, odiava la llibertat coartada amb la regla. Penseu una cosa, les dones ens passem mitja vida amb la menstruació, i quan desapareix, també ens desapareix un fort mecanisme d'enriquiment dels ossos.
Bé, però a lo que anava, m'apareix la regla,se m'eixamplen les caderes (recordo que un amic del meu germà deia que era per fer cada dia tantes piscines...innocent!), i ja toca posar-se la part de dalt del bikini, que el top less, quan passes a tenir un bulto en comptes de puntets...ja és indecència en una piscina pública.
I passen els anys i "los cuerpos se estropean".
I no us penseu, quan ho passo malament és a l'hora d'anar a comprar roba.És una paradoxa, tenen fins a la talla 44, i resulta que quan mires, només queden les talles miniatura (així, quines talles realment es venen majoritariament?).
Estic una mica amoinada per la meva imatge, tinc certs complexes, però afortunadament, sempre ho he pogut resoldre fent-me valdre per altres aspectes. No sóc tampoc cap ximpleta.
Però a vegades és dur ser l'aneguet lleig, i a sobre que et tractin d'imbècil només pel fet de ser dona.
Bé, després d'apuntar-me al gimnàs, equipar-me, encara hi he d'anar. Potser dissabte, que va bé començar els 35 castigant una mica el meu sedentarisme.
Aquí us deixo un Règim...peculiar, però que té gràcia (dissortadament amb un gust amarg), però és saludable riure dels nostres patiments. Qui digui que "con Franco se vivía mejor".....ben lliure és de pensar-ho, jo del 1972 al 1975 no em vaig ni adonar. Però a casa de la meva mare...molt.
La meva més enèrgica repulsa a tota aquella persona que vulgui imposar res.
Ja deia Nietszche: Malfia't de tots aquells que tenen una poderosa tendència al càstig