L'onze de Setembre

Avui és la diada de Catalunya.
Sempre s'ha polititzat aquest dia, i jo cada cop sento més que el ser catalana no té res a veure amb el fet polític. Jo seré catalana si visc a Catalunya, o si visc a Pamplona, o a Praga.
No deixa de ser un sentiment que ningú t'ha d'imposar.
Sóc de pare aragonés.. http://www.pueblos-espana.org/aragon/huesca/cajigar/
Sempre que parlo una mica amb uns clients de La Puebla de Castro em diuen que tinc molt morro de no anar per allí, i passar de llarg per anar a Gasteiz, o Bilbo. Una mica de raó tenen...
Però vaja, amb els anys també m'he anat desencantant amb idioteses com que el Barça és més que un club, i fer-lo símbol de catalanitat (fundat pel suís Hans-Max Gamper Haessig, i avui amb estrelles del futbol tant "catalanes" com Ronaldinho, Messi, Deco etc). No ho critico, simplement, que perquè no sigui del Barça no sóc menys catalana.
No menjo botifarra, no sé ballar sardanes, i no m'he posat mai una barretina.
Sóc d'on he nascut, del que m'han ensenyat, i ho porto amb dignitat. I qui no ho comparteixi, ja m'està bé, que el que és dins al meu cor, és ben meu. I ningú m'ho pot manllevar.