Quin tebi pler

Quin tebi pler l'estimar d'amagat

tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria

_ Però nosaltres ja ens hem dat l'abraç

i més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

¿On és l'espieta que l'amor ens priva?

Joan Salvat-Papasseit ( El poema de la rosa als llavis)

Quan dues persones es volen, però per cultura no poden estar juntes. Que ni l'edat, ni les ganes ho privarien. Però.... la vida és així. Ell m'estima, i ningú m'ha mirat com ell. I ningú m'idolatrarà com ell.

Quan sento parlar de diferència de races, de diferències en general, penso.... si és que tothom és diferent. I tothom és igual. Que hem vingut a aquest món a simplement viure. I que no sé perquè ens entestem a fer-ho més difícil.

És igual, la vida es la vida, i els homes, homes. Que qui es cregui superior malament!, un dia, qualsevol dia, serem nosaltres els estrangers. Extranys davant el nostre propi reflexe en el mirall, al no reconeixer-nos en el pas dels anys, com aquell rostre infantil va transformant-se, i les senyals del temps són......senyals de vida viscuda.