Estimar en llibertat

Cito aquí una preciosa cançó de Mikel Laboa.. Txoria Txori

Hegoak ebaki banizkio

nerea izango zen,

ez zuen aldegingo.

Bainan, honela

ez zen gehiago txoria izango

eta nik...

txoria nuen maite.

La traducció:

Si le hubiera cortado las alas

habría sido mío,

no habria escapado.

Pero así,

habría dejado de ser pájaro.

Y yo...

yo lo que amaba era un pájaro.

Sempre cometem l'error d'enamorar-nos idealitzant l'altra persona. Quan per fi tenim la gran ocasióde tenir-la prop nostre, descobrim que hi ha coses no tant ideals.

Hi ha qui sabent-se imperfecte, accepta les imperfeccions de l'altre. Hi ha qui pensant-se modèlic, vol modelar l'altre com ho faria amb la plastilina.

I no hauria de ser així. Perquè l'estimar és acceptar. Si no deixem que l'altre sigui ell/ella mateix/a, estem cometent l'error més comú i més de cràpules. Tallant-li les ales a l'ocell, deixem de tenir un ocell. És qualsevol altre cosa, menys allò, aquell/a de la qual/del qual ens vam enamorar. És una traició a nosaltres mateixos.

Que rucs que som!