No cridis!!!!!!
A la feina, aquesta setmana havia començat tranquila. Tothom deia que em tornava a veure somriure. Però ahir dijous, es va tombar la truita. No sé perquè, perquè si va ser un error, va ser tant banal que tampoc justificaria la reacció que va tenir aquesta "paia".
Es creu la super-woman de l'empresa, amb la seva figura de guitarrota de mariachi, la seva veu de pitu, i el seu parlar aparentment interessant fent servir constantment la paraula "no obstant"....podria variar, i fer ús del "car""tanmateix""nogensmenys"......vaja...que tampoc em vull fer la "marisabidilla", però que no cal ser molt intel.ligent per descobrir que aquells/aquelles que van de llestos, no són més que unes mindundis. (amb molt respecte per aquests ultims, que no hi ha res millor en aquesta vida que reconeixer les pròpies limitacions).
Doncs bé, no vaig poder ni voler escoltar tot el que em xisclava aquella energúmena, però em va fer mal ser el dipòsit de la seva mala llet. Els crits són en sí com punyals que es claven a les oides, i t'obren una finestra. És quasi una violació de la teva intimitat. Un abús contra els teus sentits.
I no m'agrada que em cridin. Ni que m'alcin la veu quan no és necessari. M'agraden les paraules amb veu calmada, poder parlar les coses, no discutir.
I em va fer mal. Em va fer mal, i no ho vaig poder evitar. Tant mal que tinc la ferida oberta. I no crec ja que hi hagi volta enrera amb una decisió que vull fer realitat. Deixar la feina. Sí, no puc més, he arribat a un límit que si em deixo aixafar una mica més la meva autoestima (que mai esta a nivells alts) pot lesionar-se de tal manera que puc caure en una depressió.
I això no! no vull passar-hi mai més.
Des d'aquí li dedico aquestes paraules de repulsa. Que mai tindrà de mi el respecte que busca. Perquè qui crida, qui alça la veu a algú, ja deixa de tenir respecte. I qui no em respecta, no és mereix ni que l'odiï.
El acoso moral es típico de ambientes de trabajo con una organización productiva desastrosa o métodos de trabajo además de una administración incompetente y desatenta. También se afirma que los afectados son normalmente individuos excepcionales con demostrada inteligencia, competencia, creatividad, integridad, talento y dedicación.(de la Wikipedia)
Bé, ho havia de dir, per treure-ho, per fer una catarsi.
2 comentaris:
Bonica!!
Ningú té dret a escridassar a ningú, i tinc comprovat que, la gent que escridassa sovint a una altra persona és per inseguretat. No li donis el gust de mostrar-te ferida davent d'aquesta petarda. Alça el cap, amb dignitat, i no li parlis. El dia que se't dirigeixi, li dius que no tens ganes de parlar amb ella i si et diu que amb la gent de la feina s'ha de parlar, li contestes que ella no parla, sinó que crida i que a cridar, se'n vagi a casa, que segur que té un problema.
Ànim i força!!!
Que tal? acabo d'escriure sobre tu. Malament, per suposat, jejeje!
T'estic molt agraïda.
Avui ja he desviat trucades que havien d'anar cap a ella a una companya, que s'ha posat d'acord amb mi. M'han dit que aquesta persona està rara des de fa molt, que es deu trobar sola i que m'ataqui a mi és per enveja. No ho entenc. Però les persones tant amargades no m'agraden, les vull tenir ben lluny, i més encara quan després encara m'humilien d'aquesta manera. M'han dit que hi parli. Però no!!!!!!! on s'ha vist que l'agredida parli amb l'agresora. Només demano que baixi dels fums que té i em demani perdó. I davant de tothom. No vull menys!
Publica un comentari a l'entrada