Fugir

Si alguna cosa tinc dolenta, és que fujo de tal manera dels meus problemes, els obvio tant, que sembla que no en tingui. Vull negar-los. I així deixen d'existir.

Vaig néixer sense escollir-ho (com tothom), i he anat fent, sense molestar, doncs la meva vida no és més important que la de cap persona, ni cap animal, ni cap planta, ni cap pedra, ni que l'aire que respirem (cada cop més irrespirable).

Fa una estona m'he posat una cançó que canta Nina Simone...Feeling good. Em fa sentir extranyament bé . Però sense passar-nos eh!

Fa uns dies Joan em va enviar un missatge donant-me la seva adreça de correu electrònic (és bastant negat per la informàtica, i sort té del seu fill gran). Em diu "ratolineta", i jo "karakolillo". Si en aquesta vida no hi hagués tants "peros"... però lo fotut és saber el què vols i no poder-lo assolir.

Si, i en aquest cas parlo de Jesus(el de la creu no...vade retro!!!!), sóc una tossuda de cuidado! i em consumeixo fins al limit esperant el que no sembla arribar mai. M'escriu, i jo li responc, perquè sóc idiota, o una insensata. Però al final, és ell qui sap tot el que em passa per dins.

Sap que en un mes m'ha vingut 3 vegades la menstruació, que estic molt descontrolada amb el dormir. Que tinc somnis angoixants. Que ploro massa. No tinc ganes de morir-me, tinc ganes de fugir. Fugir cap on ningú pugui veure'm, on no pugui escoltar més que el so del silenci. I baixar, de tant en tant, com un Olentzero, a la ciutat, a allà on hi ha "vida".

Si en aquesta vida m'ha tocat estar sola, perquè he de pensar que algun dia ell vindrà a fer-me companyia? ja són més de 5 anys d'espera. I qui espera, desespera.